Noves maneres d'escriure, noves maneres de llegir.

Ahir, a la Vanguardia es va publicar un reportatge molt interesant, a la secció de Cultura, sobre Noves formes de comunicació, titulat "La llengua que s'escriu amb imatges" i tracta sobre la moda infantil de comunicar-se per mitjà d'icones, "emoticons" i com aquesta s'està estenent als adults. En aquest sentit l'antropòleg Néstor García Canclini, autor del llibre "Jóvenes creatives. Estrategias y redes culturales"  analitza els nous hàbits comunicatius  i diu que si hi ha noves maneres de llegir, també hi ha noves maneres d'escriure. La tendència és, segons aquest autor, escriure d'una manera discontinua, amb moltes contraccions sintàctiques i fonètiques, entre la verbalització i l'escriptura, entre el col·loquial i el reflexiu, amb un ritme veloç, de vegades entretallat... La nova manera de llegir és dispersa i discontinua. Dóna l'exemple d'una escriptora que comenta que llegeix a casa seva, amb un o dos llibres oberts, l'ordinador encès, atenent diverses trucades al mòbil, alhora que va fer les tasques de la llar. En resum, s'ha interioritzat la idea d'estar connectats a tota hora. En diu hiperconnectats.

La categoria de lectoautor.

La tecnologia ha fet possible que un lector pugui convertir-se en lectoautor. Com diu Roland Barthes, quan un fet passa a ser relat, l'autor entra en la seva pròpia mort. Es podria pensar que realment passa això, però contràriament, el lectoautor el que fa és ampliar els mons possibles que dibuixa l'autor i col·labora en la multiplicació de la seva obra i l'alimenta, la manté viva. (I.Moreno, Univ. Complutense).

Cada lector configura el seu propi món a partir del proposat per l'autor. Els textos s'enriqueixen així enormement d'una manera impensable, d'una manera que no seria possible sense la tecnologia.

Així ha nascut una nova categoria, la de "lectoautor".

Del paradigma de la complexitat a la teoria del caos.

El model de societat basat en l'ordre no és real. El món és complex i per tal de simplificar la realitat, sempre s'ha intentat ordenar-ho tot, malgrat que això sigui totalment irrealitzable. Els científics actuals ja es dediquen al estudi del caos, acceptant el món tal com és: imprevisible. 

Si comparem el funcionament del món amb el nostre pensament, veurem que en ambdós casos el caos hi es present. El món no és sempre ordenat, lineal ni té un comportament previsible igual que el nostre pensament, que esdevé caòtic, malgrat que nosaltres intentem ordenar-lo.

Les lleis del caos ens donen una explicació per al fenòmens naturals, des de l'origen de l'univers a l'evolució de la societat, per tant, no podem pensar que el món es pot explicar d'una manera lineal i ordenada. Aquest caos però no implica que ens trobem perduts a l'univers, sinó que afavoreix noves maneres de pensar, acceptant les incerteses de la vida com a part del joc.

 

Carmen Mas. 

"Cogito, ergo sum"

Antonio Damasio, en el seu llibre El error de Descartes, diu que la afirmació, potser la més famosa de la història de la filosofia "Cogito, ergo sum",  és falsa ja que Descartes suposava que el pensament era una activitat separada del cos, celebra la separació de la ment, la "cosa pensant" del cos no pensant, el que te extensió i parts mecàniques. Però, argumenta Damasio que en algun punt de la evolució va començar una consciència elemental que, més endavant, al fer-se més complexa, va aparèixer la possibilitat  de pensar  i més tard d'utilitzar el llenguatge per comunicar i organitzar millor el pensament. Primer va ser l'ésser i més tard el pensar.

Primer som i desprès pensem només pensem en la mesura en que aquest pensament està en realitat causat per les estructures les operacions del ésser.

L'hipertext: Una de les figures inqüestionables de la Postmodernitat.

L'hipertext ha esdevingut una de les figures inqüestionables de la Postmodernitat, diu Joan Campàs. En un món cada vegada més complex, a mesura que el coneixem millor, l'hipertext pot ser una eina per instrumentalitzar i domesticar aquesta realitat.

L'hipertext és una tecnologia que organitza una base d'informació en blocs discrets de contingut anomenats nodes, connectats per mitjà d'un seguit d'enllaços, la selecció dels quals provoca la recuperació immediata de la informació de destinació. (Mòduls UOC)