Del papir a l'hipertext. Christian Vandendorpe.

Severalsport.blogspot.com   Cadascú sap avui que no es llegeix un hipermedi: es navega per ell, es surfeja                                                                 Christian Vandendorpe. Del papir al hipertext.   Christian Vandendorpe fa un assaig sobre les mutacions del text i la lectura que ha provocat l'ús de l'ordinador, que amb les noves tecnologies ha revolucionat la manera en que la nostra societat crea, emmagatzema i transmet el saber i el coneixement. L'autor va escriure aquest assaig amb l'ajuda d'una eina d'edició hipertextual i només en l'etapa final de la redacció les pàgines es van  integrar en un processador de text.   Navegar per Internet proporciona una experiència diferent de la lectura d'un llibre o d'un diari ni tampoc llegim de la mateixa manera una novel·la que un hipertext. El llibre posseeix una funció totalitzadora i pretén saturar un camp de coneixements i en canvi l'hipertext invita a la multiplicació d'hipervincles amb la voluntat de saturar les associacions d'idees.   Cadascú sap avui que no es llegeix un hipermedi: es navega o es surfeja per la web. La navegació suposa un desplaçament estimat en un entorn "no abalisat" sense referències estables. Es pot dir doncs que el navegant està llegint. Evidentment sí, però d'una manera diferent.

PROJECTE DE RECERCA: ANÀLISI LEXICOMÈTRIC.

Per fer aquest Projecte de Recerca he escollit el tema del Feminisme. El trimestre passat vaig fer un Seminari sobre Gènere on la professora, Patricia Soley-Bertràn, ens va obrir els ulls cap a una nova visió que bàsicament consisteix en considerar que el feminisme, o el gènere, no és tan sols una cosa de dones.  Aquest és el motiu d'haver triat aquest tema.

El programa Ant Conc (versió3.4.3w) ens permetrà analitzar el contingut d'una sèrie de blocs de la temàtica escollida, de forma gràfica i objectiva. Amb aquesta eina aconseguim generar llistes de paraules ordenades per freqüència i concordances de paraules i de frases.  

BLOCS ANALITZATS.

En l'apartat File View del AntConc podem veure els textos creant un Corpus Files. Permet localitzar paraules concretes en cada un d'ells.

§     http://elditalanafra.blogspot.com.es/dimarts, 12 de maig de 2015. El pare intocable.

§     Qui som Cau de Llunes? Qui som?. Allò personal és polític

§     http://www.donesenxarxa.cat/Entrevista a Teresa Forcades. Ser feminista i avortista no té perquè anar plegat. divendres 1 de juny de 2012

§     http://www.donesenxarxa.cat/feminisme. Les noves tasques dels feminismes, de Dolors Renau. Els ponts de la transformació dels feminismes. Dimarts 18 de març de 2014

§     El blog de la Laia. Per què sóc feminista?

§     http://feministesdecatalunya.blogspot.com.es/

Article de Marina Subirats, Catedràtica Emèrita de Sociologia a la UAB, Diari Ara.

§     http://feministesindignades.blogspot.com.es/p/manifest.html

§     http://jornadesfeministesppcc.blogspot.com.es/

§     http://carmeporta.blog.cat/les dones sabem

 

LLISTA D'EXCLUSIÓ.

 He elaborat una llista de paraules gramaticals, "stopword list", amb articles definits, indefinits, adverbis, conjuncions, etc. que s'exclouran perquè el que pretenem és analitzar les paraules especialitzades en el context.

LLISTA DE PARAULES.

Rànquing	Freqüència	Paraula
1	138	dones
2	78	feminisme
3	51	social
4	39	societat
5	33	femenina
6	30	dona
7	29	educació
8	28	gènere
9	26	drets
10	25	vida
11	24	cultural
12	23	feminista
13	22	català
14	22	cultura
15	21	política

 

LLISTA DE CONCORDÀNCIES

 

Es generen concordances introduint un terme de cerca, per exemple en aquest cas he posat la paraula
 
"feminisme". Es pot indicar el nombre de paraules que apareixeran a dreta i esquerra del terme. Interessant
 
comentar que la paraula "Drets" apareix 26 vegades, acompanyada de:

Rànquing	Freqüència	Frase
1	8	Drets polítics
2	3	Drets de les dones
3	2	Drets humans
4	2	Drets de reconeixements
5	2	Igualtat de drets

LLISTA DE CONCORDÀNCIES (Concordance Plot)

Mostra les concordances d'una manera gràfica, indicant la freqüència en que apareix el terme buscat i en quin bloc.

 

LLISTA DE CLUSTERS/N-GRAMS

Per tal de generar una llista ordenada d'agrupacions entorn de la paraula buscada utilitzem l'eina Clusters/N-Grams del AntConc. Per exemple si busquem la paraula "Exigim" i posem a la dreta 4 termes, podrem veure què exigim:  Dret al reconeixement, dret al repartiment de treballs, dret a l'autonomia, etc.

 

COLLOCATES - COLOCACIÓ DE LES PARAULES

 Llista ordenada de paraules que apareixen al costat del terme que es busca. Es pot ordenar per freqüència, freqüència a dreta o esquerra del terme i principi o final de paraula.

 

CONCLUSIÓ

 

Podríem dir que el caire dels blocs feministes és reivindicatiu i de lluita, per les paraules com: drets, lluita, tasca. També es pot dir que és una lluita polititzada, ja que hi apareixen sigles de partits polítics, així com la paraula feminisme acompanyada de polític. Destacar també la freqüència en que apareixen els termes cultura, educació, social i societat el que ens fa pensar que el feminisme o el gènere és un tema que interessa a tothom i no tan sols a les dones.

Noves maneres d'escriure, noves maneres de llegir.

Ahir, a la Vanguardia es va publicar un reportatge molt interesant, a la secció de Cultura, sobre Noves formes de comunicació, titulat "La llengua que s'escriu amb imatges" i tracta sobre la moda infantil de comunicar-se per mitjà d'icones, "emoticons" i com aquesta s'està estenent als adults. En aquest sentit l'antropòleg Néstor García Canclini, autor del llibre "Jóvenes creatives. Estrategias y redes culturales"  analitza els nous hàbits comunicatius  i diu que si hi ha noves maneres de llegir, també hi ha noves maneres d'escriure. La tendència és, segons aquest autor, escriure d'una manera discontinua, amb moltes contraccions sintàctiques i fonètiques, entre la verbalització i l'escriptura, entre el col·loquial i el reflexiu, amb un ritme veloç, de vegades entretallat... La nova manera de llegir és dispersa i discontinua. Dóna l'exemple d'una escriptora que comenta que llegeix a casa seva, amb un o dos llibres oberts, l'ordinador encès, atenent diverses trucades al mòbil, alhora que va fer les tasques de la llar. En resum, s'ha interioritzat la idea d'estar connectats a tota hora. En diu hiperconnectats.

La categoria de lectoautor.

La tecnologia ha fet possible que un lector pugui convertir-se en lectoautor. Com diu Roland Barthes, quan un fet passa a ser relat, l'autor entra en la seva pròpia mort. Es podria pensar que realment passa això, però contràriament, el lectoautor el que fa és ampliar els mons possibles que dibuixa l'autor i col·labora en la multiplicació de la seva obra i l'alimenta, la manté viva. (I.Moreno, Univ. Complutense).

Cada lector configura el seu propi món a partir del proposat per l'autor. Els textos s'enriqueixen així enormement d'una manera impensable, d'una manera que no seria possible sense la tecnologia.

Així ha nascut una nova categoria, la de "lectoautor".

Del paradigma de la complexitat a la teoria del caos.

El model de societat basat en l'ordre no és real. El món és complex i per tal de simplificar la realitat, sempre s'ha intentat ordenar-ho tot, malgrat que això sigui totalment irrealitzable. Els científics actuals ja es dediquen al estudi del caos, acceptant el món tal com és: imprevisible. 

Si comparem el funcionament del món amb el nostre pensament, veurem que en ambdós casos el caos hi es present. El món no és sempre ordenat, lineal ni té un comportament previsible igual que el nostre pensament, que esdevé caòtic, malgrat que nosaltres intentem ordenar-lo.

Les lleis del caos ens donen una explicació per al fenòmens naturals, des de l'origen de l'univers a l'evolució de la societat, per tant, no podem pensar que el món es pot explicar d'una manera lineal i ordenada. Aquest caos però no implica que ens trobem perduts a l'univers, sinó que afavoreix noves maneres de pensar, acceptant les incerteses de la vida com a part del joc.

 

Carmen Mas. 

"Cogito, ergo sum"

Antonio Damasio, en el seu llibre El error de Descartes, diu que la afirmació, potser la més famosa de la història de la filosofia "Cogito, ergo sum",  és falsa ja que Descartes suposava que el pensament era una activitat separada del cos, celebra la separació de la ment, la "cosa pensant" del cos no pensant, el que te extensió i parts mecàniques. Però, argumenta Damasio que en algun punt de la evolució va començar una consciència elemental que, més endavant, al fer-se més complexa, va aparèixer la possibilitat  de pensar  i més tard d'utilitzar el llenguatge per comunicar i organitzar millor el pensament. Primer va ser l'ésser i més tard el pensar.

Primer som i desprès pensem només pensem en la mesura en que aquest pensament està en realitat causat per les estructures les operacions del ésser.

L'hipertext: Una de les figures inqüestionables de la Postmodernitat.

L'hipertext ha esdevingut una de les figures inqüestionables de la Postmodernitat, diu Joan Campàs. En un món cada vegada més complex, a mesura que el coneixem millor, l'hipertext pot ser una eina per instrumentalitzar i domesticar aquesta realitat.