Noves maneres d'escriure, noves maneres de llegir.

Ahir, a la Vanguardia es va publicar un reportatge molt interesant, a la secció de Cultura, sobre Noves formes de comunicació, titulat "La llengua que s'escriu amb imatges" i tracta sobre la moda infantil de comunicar-se per mitjà d'icones, "emoticons" i com aquesta s'està estenent als adults. En aquest sentit l'antropòleg Néstor García Canclini, autor del llibre "Jóvenes creatives. Estrategias y redes culturales"  analitza els nous hàbits comunicatius  i diu que si hi ha noves maneres de llegir, també hi ha noves maneres d'escriure. La tendència és, segons aquest autor, escriure d'una manera discontinua, amb moltes contraccions sintàctiques i fonètiques, entre la verbalització i l'escriptura, entre el col·loquial i el reflexiu, amb un ritme veloç, de vegades entretallat... La nova manera de llegir és dispersa i discontinua. Dóna l'exemple d'una escriptora que comenta que llegeix a casa seva, amb un o dos llibres oberts, l'ordinador encès, atenent diverses trucades al mòbil, alhora que va fer les tasques de la llar. En resum, s'ha interioritzat la idea d'estar connectats a tota hora. En diu hiperconnectats.

La categoria de lectoautor.

La tecnologia ha fet possible que un lector pugui convertir-se en lectoautor. Com diu Roland Barthes, quan un fet passa a ser relat, l'autor entra en la seva pròpia mort. Es podria pensar que realment passa això, però contràriament, el lectoautor el que fa és ampliar els mons possibles que dibuixa l'autor i col·labora en la multiplicació de la seva obra i l'alimenta, la manté viva. (I.Moreno, Univ. Complutense).

Cada lector configura el seu propi món a partir del proposat per l'autor. Els textos s'enriqueixen així enormement d'una manera impensable, d'una manera que no seria possible sense la tecnologia.

Així ha nascut una nova categoria, la de "lectoautor".